Avui la Maria ha presentat el seu projecte de final de carrera, davant de tota la família i molts amics.
dimecres, 29 de juliol del 2009
dimarts, 28 de juliol del 2009
Mini-festació
Carril Bici
Formidables proteccions que aïllen els ciclistes de les possibles envestides dels cotxes...
Mòbil nou
El mòbil que tenia s'havia quedat cec i sord: sovint no em mostrava res per la pantalleta i si volia parlar amb algú havia d'utilitzar la funció de mans lliures, de manera que compartia la conversa amb els involuntaris oients del meu voltant.
Com que sembla ser que Orange m'havia cancel·lat els punts de renovació de terminal a causa d'inactivitat, m'he canviat de companyia i així em regalen un mòbil nou ^_^. Aprofitant l'avinentesa, també he optat per una de les barates del mercat, sense renunciar a una bona cobertura; he escollit Yoigo.
Com que sembla ser que Orange m'havia cancel·lat els punts de renovació de terminal a causa d'inactivitat, m'he canviat de companyia i així em regalen un mòbil nou ^_^. Aprofitant l'avinentesa, també he optat per una de les barates del mercat, sense renunciar a una bona cobertura; he escollit Yoigo.
La notícia de l'Artur
Una campanya anima que la @ s'anomeni 'caragol' en català
La intenció és que, a poc a poc, «amb la complicitat de la gent i de manera simpàtica i divertida», es vagi implantant el terme caragol, en lloc del d’arrova, quan una persona faciliti a una altra l’adreça d’e-mail. La transmissió es faria, explica el promotor, mitjançant el sistema del boca orella.
No hi acaba d’haver consens sobre qui va ser el primer a utilitzar el símbol @. Hi ha qui sosté que van ser mercaders italians, que expressaven amb aquell signe una mesura de pes habitual a les seves transaccions, equivalent a 11,502 quilos. Segons va publicar recentment el diari britànic The Guardian, la primera representació escrita del símbol es troba en una carta enviada per un comerciant venecià el 1536.
dilluns, 27 de juliol del 2009
La notícia de l'Artur
La Xina prohibeix els electroxocs per curar l’addicció a internet
Els pacients rebien descàrregues si ingerien xocolata, tancaven la porta del lavabo, s’asseien a la cadira del despatx del doctor abans de rebre el permís per fer-ho o violaven qualsevol altra de les 86 regles del centre. També s’ha sabut que ni Yang [el director de la clínica] ni sis treballadors més del centre tenien capacitació com a psicoterapeutes. Els pares firmaven un contracte en què deixaven clar que sabien que els seus fills rebrien electroxocs. La clínica cobra 5.500 iuans (uns 600 euros), tota una fortuna a la Xina.
diumenge, 26 de juliol del 2009
Himne espanyol...
Alberto Contador ha guanyat el Tour de França. Com a honor, al Camps Elisis de París se li posa l'himne... ...de Dinamarca :D
Excursió al Montseny
Figaró - Tagamanent - La Calma - Collformic
No preteníem arribar a Collformic, sinó passar de La Calma al poble del Montseny i l'endemà baixar cap a Sant Celoni. Però com que la ruta que preteníem seguir no estava senyalitzada, vam arribar fins a Collformic i vam buscar un noi que ens va dur a Vic en cotxe. Des d'allà vam tornar amb tren cap a Barcelona carretejant uns sacs de dormir que no vam utilitzar :p
No preteníem arribar a Collformic, sinó passar de La Calma al poble del Montseny i l'endemà baixar cap a Sant Celoni. Però com que la ruta que preteníem seguir no estava senyalitzada, vam arribar fins a Collformic i vam buscar un noi que ens va dur a Vic en cotxe. Des d'allà vam tornar amb tren cap a Barcelona carretejant uns sacs de dormir que no vam utilitzar :p
dissabte, 25 de juliol del 2009
Festa de Parets
divendres, 24 de juliol del 2009
Barbacoa a Corbera
dimecres, 22 de juliol del 2009
dimarts, 21 de juliol del 2009
Massa alt
Tanquen una funerària dels EUA que va tallar les cames a un cadàver perquè cabés en el taüt
En el judici, el propietari de la funerària, Michael Cave, va admetre que un dels seus empleats va tallar a l'altura del bessó les cames del mort James Hines, que feia dos metres, sense comunicar-ho a la família.
Descoberta pel Roger. Font: La Vanguardia.
dilluns, 20 de juliol del 2009
Notícies...
Turandot a la platja
La Rosa em va informar de la següent activitat, el proper divendres: la retransmissió en directe a la platja de l'òpera Turandot (al Liceu). Tot i que l'entrada és gratuïta, per aconseguir una de les cadires que es desplegaran davant la pantalla s'havia d'anar a buscar entrades a 4 o 5 llocs diferents. A hores d'ara ja estan totes exhaurides :(
Nova plaça
Crec que Google Maps i Street View són unes grans eines, però això no treu que tinguin petits errors. Per exemple, la plaça de les Caramelles no existeix; ha estat reanomenada a plaça de les Camarelles :s
Mostra un mapa més gran
Mostra un mapa més gran
diumenge, 19 de juliol del 2009
dissabte, 18 de juliol del 2009
Cap de setmana a Os
Aquest cap de setmana he pujat a Os de Balaguer, a veure l'àvia i la Leia.
Terra de secà, amb alguns regs eventuals vora el Farfanya i deus naturals, on predomina el cultiu de cereal, ametllers i oliveres. Amb una estructura econòmica eminentment agrícola i ramadera, compta també amb una petita indústria de torrons i envasament de mel.
L’origen d’Os es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guerau Ponç de Cabrera el 1116, alliberant-la del domini sarraí. L’anomenat “Malignum Castrum” d’Os fou una fortificació destacada en les baralles que, durant els segles XII i XIII, enfrontaren els comtes d’Urgell amb els Cabrera, vescomtes d’Àger. L’any 1415 el rei Ferran d’Antequera donà el castell i el lloc d’Os al cavaller Joan Vivot. A mitjan segle XVI, els Siscar ja eren senyors d’Os, un llinatge que va mantenir la titularitat del castell fins que, el dia 13 de setembre de 1990, el van donar a l’Ajuntament.
divendres, 17 de juliol del 2009
PFC: Presentació, Portada i Metodologia
Ja tinc una data aproximada de presentació del projecte: a mitjans de setembre (se suposa que d'aquest any).
Per altra banda, ja tinc un esbós del què serà la meva portada...
La memòria, però, encara no està acabada. Aquests dies estic seguint un rigurós procés per passar de l'article al document final.
Per altra banda, ja tinc un esbós del què serà la meva portada...
La memòria, però, encara no està acabada. Aquests dies estic seguint un rigurós procés per passar de l'article al document final.
dijous, 16 de juliol del 2009
La notícia de l'Artur
Un passatger arregla un avió a Menorca per poder enlairar-se
¿Hi ha un mecànic a bord? No sol ser una pregunta habitual, ni el comandant la va fer quan dissabte passat un avió va tenir una avaria a l'aeroport de Maó (Menorca) que li impedia enlairar-se. Però gairebé. Perquè va ser el mecànic qui es va aixecar del seient, es va presentar a la tripulació i els va dir: «Això ja ho arreglo jo». Dit i fet.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Madrid, dia 4
Dilluns al matí vam visitar un altre parc de Madrid: Casa de Campo. Sembla ser que no sé quina aristocràcia va cedir uns terrenys a la ciutat, i després de convertir-se en un escenari sanguinolent de la guerra civil, va ser restaurat i ofert a la població... ...que ha decidit donar-li un ús peculiar. A part de famílies passejant pel costat del llac, també s’hi troben un nombrós grup de prostitutes. Sembla que un dilluns a les 2 del migdia no hauria de ser massa propens a aquestes activitats, però en la nostra ràpida visita vam veure un tràfec bastant important.
A l’hora de dinar ens n’hem anat cap al centre, a menjar a la plaça Santa Ana.
Vespre: tornada a Barcelona. La Violeta s’ha esperat a agafar el pont aeri per coincidir amb el meu vol, que sortia a quarts d’onze. He arribat a l’aeroport de Girona quan faltaven pocs minuts per la mitjanit. Al sortir, una cua immensa presagiava la pitjor espera per agafar el bus a Barcelona. Sortosament, però, la cua era només per comprar el tiquet, i com que jo ja el tenia d’anada i tornada he pogut entrar directament al primer dels tres autobusos que hi havia disponibles. Al cap d’un quart d’hora, l’autobús número 2 ha marxat. Un quart d’hora més i l’autobús número 3 ha marxat. Després de poca estona, ens han informat que el nostre vehicle estava espatllat i que n’havíem d’esperar un altre.
Quan per fi ha arribat el bus de recanvi, el conductor ha descobert que li sobraven quatre persones. Capaç només de detectar un polissó (que ha marxat llançant improperis), tres persones han pogut gaudir d’un viatge sense dret a seient. Cap a les 3 he arribat a casa.
A l’hora de dinar ens n’hem anat cap al centre, a menjar a la plaça Santa Ana.
Taula de formatges de l’hora de dinar...
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
Vespre: tornada a Barcelona. La Violeta s’ha esperat a agafar el pont aeri per coincidir amb el meu vol, que sortia a quarts d’onze. He arribat a l’aeroport de Girona quan faltaven pocs minuts per la mitjanit. Al sortir, una cua immensa presagiava la pitjor espera per agafar el bus a Barcelona. Sortosament, però, la cua era només per comprar el tiquet, i com que jo ja el tenia d’anada i tornada he pogut entrar directament al primer dels tres autobusos que hi havia disponibles. Al cap d’un quart d’hora, l’autobús número 2 ha marxat. Un quart d’hora més i l’autobús número 3 ha marxat. Després de poca estona, ens han informat que el nostre vehicle estava espatllat i que n’havíem d’esperar un altre.
El conductor, remenant les entranyes de l'autobús
(notar el sofisticat sistema per aguantar la comporta)
(notar el sofisticat sistema per aguantar la comporta)
Quan per fi ha arribat el bus de recanvi, el conductor ha descobert que li sobraven quatre persones. Capaç només de detectar un polissó (que ha marxat llançant improperis), tres persones han pogut gaudir d’un viatge sense dret a seient. Cap a les 3 he arribat a casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)