Madrid, dia 4

Dilluns al matí vam visitar un altre parc de Madrid: Casa de Campo. Sembla ser que no sé quina aristocràcia va cedir uns terrenys a la ciutat, i després de convertir-se en un escenari sanguinolent de la guerra civil, va ser restaurat i ofert a la població... ...que ha decidit donar-li un ús peculiar. A part de famílies passejant pel costat del llac, també s’hi troben un nombrós grup de prostitutes. Sembla que un dilluns a les 2 del migdia no hauria de ser massa propens a aquestes activitats, però en la nostra ràpida visita vam veure un tràfec bastant important.

Casa de Campo

Ànec desentumint-se al costat del llac (o preparant-se per xutar un penal...)

A l’hora de dinar ens n’hem anat cap al centre, a menjar a la plaça Santa Ana.

Taula de formatges de l’hora de dinar...

Tinto de verano = vi amb gasosa

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Vespre: tornada a Barcelona. La Violeta s’ha esperat a agafar el pont aeri per coincidir amb el meu vol, que sortia a quarts d’onze. He arribat a l’aeroport de Girona quan faltaven pocs minuts per la mitjanit. Al sortir, una cua immensa presagiava la pitjor espera per agafar el bus a Barcelona. Sortosament, però, la cua era només per comprar el tiquet, i com que jo ja el tenia d’anada i tornada he pogut entrar directament al primer dels tres autobusos que hi havia disponibles. Al cap d’un quart d’hora, l’autobús número 2 ha marxat. Un quart d’hora més i l’autobús número 3 ha marxat. Després de poca estona, ens han informat que el nostre vehicle estava espatllat i que n’havíem d’esperar un altre.

El conductor, remenant les entranyes de l'autobús
(notar el sofisticat sistema per aguantar la comporta)

Quan per fi ha arribat el bus de recanvi, el conductor ha descobert que li sobraven quatre persones. Capaç només de detectar un polissó (que ha marxat llançant improperis), tres persones han pogut gaudir d’un viatge sense dret a seient. Cap a les 3 he arribat a casa.