Ara fa un any començava el meu periple atlantí, i amb ell la meva iniciació al món dels blogs. Tot i que ambdues coses han sigut una bona experiència, amb moments millors i pitjors, les dues tindran un final proper. A partir d'avui deixaré d'escriure aquí i dedicar el temps a altres coses (i deixar de molestar tothom amb una pluja de fotos :D ). I suposadament, d'aquí un mes presentaré el llaaaaaaarg projecte final de carrera. D'aquí 20 o 30 anys, també, espero trobar alguna empresa que em vulgui contractar... :p
En fi, que moltes gràcies a tots aquells que heu dedicat una estona de les vostres vides a interessar-vos per les meves tonteries i activitats diverses (i al Martí pels seus incansables comentaris :D ). Compartir les experiències és quelcom que les fa encara més grans.
Fins aviat,
Lluís.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cròniques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cròniques. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de setembre del 2009
dilluns, 21 de setembre del 2009
Celebracions
___o_O_o______o_O_o______
dimecres, 16 de setembre del 2009
Os, Voley i Montserrat
Tinc poques ganes d'escriure però com que se m'ha reclamat algun post, exposo les últimes activitats que he fet...
divendres, dissabte
pujada a Os.
diumenge
Swatch Fivb World Tour. De fet tampoc m'interessa en excés aquest esport, però ja que el fèien al costat de casa...

(Com que Barcelona no té platja, van fer les competicions de voleibol a la muntanya de Montjuïc... :s )
___o_O_o______o_O_o______
divendres, dissabte
pujada a Os.
Recollida d'ametlles
___o_O_o______o_O_o______
diumenge
Swatch Fivb World Tour. De fet tampoc m'interessa en excés aquest esport, però ja que el fèien al costat de casa...
(Com que Barcelona no té platja, van fer les competicions de voleibol a la muntanya de Montjuïc... :s )
___o_O_o______o_O_o______
dilluns
Pujada de les Maries a Montserrat
dilluns
Pujada de les Maries a Montserrat
Cel·les Abat Marcet, Montserrat.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Nador 3/3 - Arkmane i Ramadà
Arkmane és un poblet a l'altra banda de la llacuna de Nador, on sembla que els nadius estiuegen de tant en tant. De tota manera sembla que no vam trobar el lloc precís, ja que vam baixar de l'autobús al poble enlloc de les platges, i les citades platges vam ser incapaços de trobar-les. Enlloc d'això vam passar pel mercat local i vam veure més flamencs (els ocells).


En aquest poble també vam veure l'única marquesina de bus de tot el viatge...
...llàstima que a l'hora de la veritat l'autobús parés a vint metres de distància, obviant absolutament la parada...
___o_O_o______o_O_o______
De tornada a Nador, considerant que era l'últim dia complet al Marroc, vam decidir fer el Ramadà com Déu mana (mai més ben dit), tot i que vam passar fugaçment per l'hotel. Fent temps, vam acabar de descobrir la ciutat. Disposa, per exemple, d'una mena de galeries comercials, on s'hi troben muntanyes d'elements (roba, sabates... ...i pneumàtics).
També té un elegant ajuntament i un carrer comercial ple de gent.
Cap a les 6, a tothom els entra una pressa irrefrenable per tancar els negocis i córrer a casa o a prendre lloc als bars. En qüestió de minuts, la frenètica activitat dels carrers més transitats desapareix sobtadament deixant els llocs en la buidor més absoluta. Això vam fer també nosaltres. Als bars, els cambrers preparen i reparteixen la harira, una sopa amb fideus, cigrons i pollastre que ofereixen als clients.

Els comensals, al seu torn, observen plàcidament el contingut del bol (fins i tot alguns remenen el contingut desinteressadament). Finalment, cap a les 7 se sent una sirena, moment en el qual tothom sincronitzadament comença el seu àpat.

Cal dir que, si bé la sopa és distribuïda pels cambrers, la part de teca se la porta cadascú. Ignorants com n'érem, nosaltres no portàvem res i vam fer tanta llàstima als veïns que ens van regalar per tres bandes diferents figues, dàtils i iogurt. La beguda que tothom bevia eren sucs i cafè amb llet.
En aquest poble també vam veure l'única marquesina de bus de tot el viatge...
___o_O_o______o_O_o______
Galeries comercials
També té un elegant ajuntament i un carrer comercial ple de gent.
Cap a les 6, a tothom els entra una pressa irrefrenable per tancar els negocis i córrer a casa o a prendre lloc als bars. En qüestió de minuts, la frenètica activitat dels carrers més transitats desapareix sobtadament deixant els llocs en la buidor més absoluta. Això vam fer també nosaltres. Als bars, els cambrers preparen i reparteixen la harira, una sopa amb fideus, cigrons i pollastre que ofereixen als clients.
Els comensals, al seu torn, observen plàcidament el contingut del bol (fins i tot alguns remenen el contingut desinteressadament). Finalment, cap a les 7 se sent una sirena, moment en el qual tothom sincronitzadament comença el seu àpat.
Cal dir que, si bé la sopa és distribuïda pels cambrers, la part de teca se la porta cadascú. Ignorants com n'érem, nosaltres no portàvem res i vam fer tanta llàstima als veïns que ens van regalar per tres bandes diferents figues, dàtils i iogurt. La beguda que tothom bevia eren sucs i cafè amb llet.
dissabte, 12 de setembre del 2009
Santa Núria, PFC Anna i Diada
Resum de la setmana...
principi de setmana:
Celebració de Santa Núria al restaurant Blau BCN. Sembla ser que oferia cuina de disseny d'un cuiner que va aprendre amb els més reputats xefs, però tot i així vam sortir molt tips.
meitat de setmana:
L'Anna Trallero presentà el seu Projecte de Final de Carrera sobre la construcció d'un filtre per microones. Va treure Matrícula d'Honor.

final de setmana:
Divendres, aprofitant que era 11-S i que constava al passaport la visita al país àrab de Marroc, la Violeta va volar a Nova York.
Finalment, recorregut típic de la Diada Nacional: Urquinaona-Monument a Rafael Casanova-Arc de Triomf-Born-Fossar de les Moreres-Església de Santa Maria del Mar.
principi de setmana:
Celebració de Santa Núria al restaurant Blau BCN. Sembla ser que oferia cuina de disseny d'un cuiner que va aprendre amb els més reputats xefs, però tot i així vam sortir molt tips.
meitat de setmana:
L'Anna Trallero presentà el seu Projecte de Final de Carrera sobre la construcció d'un filtre per microones. Va treure Matrícula d'Honor.
final de setmana:
Divendres, aprofitant que era 11-S i que constava al passaport la visita al país àrab de Marroc, la Violeta va volar a Nova York.
Finalment, recorregut típic de la Diada Nacional: Urquinaona-Monument a Rafael Casanova-Arc de Triomf-Born-Fossar de les Moreres-Església de Santa Maria del Mar.
Nador 2/3 - Mercat i Beni-Ensar
Diumenge al matí vam anar a passejar-nos pel mercat de la ciutat. A diferència d’altres mercats que he visitat en ciutats marroquines (Fes i Marrakesh, que de fet m’han agradat més), el mercat de Nador és primordialment de roba i perfums, tot i que s’hi pot trobar de tot.
També és diferent el tracte amb el client, que aquí deixen considerablement més al seu aire enlloc de la captació agressiva dels altres. El recinte també disposa d’una petita superfície ocupada per botiguetes de menjar, on les espècies, herbes i olives posen un toc de color als estrets passadissos.

...4 altres curiositats del mercat:
1.- Botiga de caragols a l’engròs.
2.- Llengua de peix
3.- Perfum friki
4.- Compost de figues
A la tarda vam agafar un autobús local cap a Beni-Ensar. Aquest poblet es troba literalment a tocar de Melilla, una de les dues ciutats espanyoles al continent remanents del colonialisme a la zona del Rif. Beni-Ensar té una gran platja banyada pel Mediterrà, amb sectors totalment coberts de petxines.
A pocs metres de la platja comença també la llacuna on dóna Nador. Acostant-nos-hi per un caminoi vam descobrir un grup de flamencs (els ocells, no els ballarins). Tornant cap al poble, unes cabres remenaven la brossa cercant quelcom comestible.
Abans de tornar, vam passar per davant de la flamant estació de tren que tot i no disposar d’una gran freqüència de combois, gaudeix d’un bonic edifici.
Per sopar, una harira (una mena d’escudella barrejada) i brotxetes de vedella i pollastre.
També és diferent el tracte amb el client, que aquí deixen considerablement més al seu aire enlloc de la captació agressiva dels altres. El recinte també disposa d’una petita superfície ocupada per botiguetes de menjar, on les espècies, herbes i olives posen un toc de color als estrets passadissos.
...4 altres curiositats del mercat:
1.- Botiga de caragols a l’engròs.
2.- Llengua de peix
3.- Perfum friki
4.- Compost de figues
___o_O_o______o_O_o______
A la tarda vam agafar un autobús local cap a Beni-Ensar. Aquest poblet es troba literalment a tocar de Melilla, una de les dues ciutats espanyoles al continent remanents del colonialisme a la zona del Rif. Beni-Ensar té una gran platja banyada pel Mediterrà, amb sectors totalment coberts de petxines.
A pocs metres de la platja comença també la llacuna on dóna Nador. Acostant-nos-hi per un caminoi vam descobrir un grup de flamencs (els ocells, no els ballarins). Tornant cap al poble, unes cabres remenaven la brossa cercant quelcom comestible.
Abans de tornar, vam passar per davant de la flamant estació de tren que tot i no disposar d’una gran freqüència de combois, gaudeix d’un bonic edifici.
Per sopar, una harira (una mena d’escudella barrejada) i brotxetes de vedella i pollastre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)