Les festes majors són perilloses. Un ésser humà que porta nou dies sense dormir, i escoltant salsa patxanguera fins ben entrada la matinada no està en condicions de fer gaires anàlisis culturals ni crítiques musicals.
I parlant de famílies...
dilluns, 31 d’agost del 2009
La cançó del cap de setmana
La cançó, amb un dia de retard...
I parlant de famílies...
I parlant de famílies...
Marga 26
Divendres passat vam anar a celebrar l'aniversari de la Marga amb amics de la Politècnica. Sopàrem al restaurant Blau, al carrer Tenor Massini (com la tarta), on tot que i les esperes i el servei no estan a l'alçada, vam gaudir d'un bon àpat.
Després, passejada pels carrers de Sants. Entre d'altres curiositats, cal destacar les manifestacions de les arrelades tradicions folclòriques...
Beguda amb porró. A falta del recipient adequat, un got foradat.
Castellers improvitzats, la setmana passada a Gràcia
Per altra banda divendres també era el dia que el Barça s'embutxacava el cinquè títol de l'any (la Supercopa d'Europa), i també s'hi podien veure clams relacionats.
PD: Per castellers de debò, els de la festa de Sant Fèlix a Vilafranca...
Després, passejada pels carrers de Sants. Entre d'altres curiositats, cal destacar les manifestacions de les arrelades tradicions folclòriques...
Beguda amb porró. A falta del recipient adequat, un got foradat.
Castellers improvitzats, la setmana passada a GràciaPer altra banda divendres també era el dia que el Barça s'embutxacava el cinquè títol de l'any (la Supercopa d'Europa), i també s'hi podien veure clams relacionats.
PD: Per castellers de debò, els de la festa de Sant Fèlix a Vilafranca...
diumenge, 30 d’agost del 2009
dissabte, 29 d’agost del 2009
divendres, 28 d’agost del 2009
La notícia de l'Artur
El museu Rijks d'Amsterdam descobreix que la seva roca lunar és un tros de fusta
La falsa peça va ser donada per un ambaixador dels EUA a un exprimer ministre holandès
El brau del Bruc
Agafant la carretera N-II cap a Lleida es pot observar el brau del Bruc. Aquesta construcció en forma de toro va ser desplegada arreu d'Espanya per la marca Osborne fins al punt de convertir-se en "element del paisatge", de manera que no es considera un anunci comercial sinó un signe d'identitat espanyol. Davant de les muntanyes de Montserrat, al Bruc, hi ha l'últim d'aquests toros que queda en peu a Catalunya.
Bé, de fet dir que queda en peu no és ben bé cert. Durant els últims anys, el pobre toro n'ha vist de tots colors. Decapitat, tallat per la meitat, pintat de vaca, amb una pell de senyera... ...cada vegada que s'hi passa per davant es pot trobar el toro abatut o reconstruit, sabotejat o reforçat. I això que el seu maneig no és fàcil, considerant que fa 14 metres d'alçada i pesa unes quantes tonelades...
Heus aquí la cronologia dels fets:
__2001
Se li planta una estelada a les banyes. Al desembre, li surt una urticària blanca per tot el cos
__2002
Per sant Jordi, se li pinta una enorme senyera...
...i a l'estiu canvia de sexe. Segons Miquel Carxot,
Finalment, el dia de la Hispanidad (12 d'octubre), el toro és tombat.
__2003
Després de tornar a ser reconstruït, el juny del 2003 parteixen el toro per la meitat. Així s'està durant un temps, amb una mena d'entente cordiale. Entre litigis sobre si és legal o no la publicitat al costat de la carretera, al final el toro serà considerat element del paisatge i es tornarà a reconstruir.
__2005
Durant una tala d'arbres, es descobreix un petit toro a l'Aldea (Baix Ebre). Una setmana després és decapitat.
__2007
El juliol del 2007, el toro del Bruc es reconstrueix (el paio de la foto és d'aquest blog).
A l'agost, el toro torna a anar a terra.
__2008
El maig del 2008, el toro torna a reconstruir-se, amb pilars reforçats.
__2009
El febrer d'aquest any, el brau torna a ser tombat.
Imatge d'ahir, des de la carretera:
Bé, de fet dir que queda en peu no és ben bé cert. Durant els últims anys, el pobre toro n'ha vist de tots colors. Decapitat, tallat per la meitat, pintat de vaca, amb una pell de senyera... ...cada vegada que s'hi passa per davant es pot trobar el toro abatut o reconstruit, sabotejat o reforçat. I això que el seu maneig no és fàcil, considerant que fa 14 metres d'alçada i pesa unes quantes tonelades...
Heus aquí la cronologia dels fets:
__2001
Se li planta una estelada a les banyes. Al desembre, li surt una urticària blanca per tot el cos
__2002
Per sant Jordi, se li pinta una enorme senyera...
...i a l'estiu canvia de sexe. Segons Miquel Carxot,
Durant la matinada del 24 d'agost, l'Escamot dels Vaquers per una Terra Lliure (EVTLL) va transformar el brau del Bruc en la vaca del Bruc.
El tal escamot declara que «El banyut, ara deixondit de la seva condició fatxenda, masclista i espanyola, i, per tant, convertit en una innocent vaca lletera, semblava agrair-ho, malgrat el sempitern posat de perdonavides que no se li pot llevar si no és mitjançant un xerrac. La desafortunada presència del toro, ert com un peixopalo, ja no ofendrà tant la vista de qui s'acosti a les terres del timbaler. Heu de saber, així mateix, que l'EVTLL declara no comprendre el significat que la gent espanyola dóna a aquesta bèstia. Si més no, troba incoherent que l'animal que representa les «virtuts" seculars de llur tarannà rebi sempre la fi, de les seves pròpies mans, en una plaça rodona. Amb tot, no espera pas entendre-ho. »
Finalment, el dia de la Hispanidad (12 d'octubre), el toro és tombat.
__2003
Després de tornar a ser reconstruït, el juny del 2003 parteixen el toro per la meitat. Així s'està durant un temps, amb una mena d'entente cordiale. Entre litigis sobre si és legal o no la publicitat al costat de la carretera, al final el toro serà considerat element del paisatge i es tornarà a reconstruir.
__2005
Durant una tala d'arbres, es descobreix un petit toro a l'Aldea (Baix Ebre). Una setmana després és decapitat.
__2007
El juliol del 2007, el toro del Bruc es reconstrueix (el paio de la foto és d'aquest blog).
A l'agost, el toro torna a anar a terra.
__2008
El maig del 2008, el toro torna a reconstruir-se, amb pilars reforçats.
__2009
El febrer d'aquest any, el brau torna a ser tombat.
Imatge d'ahir, des de la carretera:
Festa Sants i Trasllat de taula
Dimarts passat vam anar a Sants, on a part de sopar pizzes a casa de l'àvia de la Violeta, vam gaudir d'un concert lolailo a la plaça can Mantega i... de l'actuació de la veterana Karina al carrer Rosés. Tot i que es veu que va tirar una mica de playback, davant seu s'agruparen diversos nostàlgics, admiradors i freakies que van gaudir d'un entrenyable event.
Sopar
Carrer de Rosés
La cantant
Per cert, allà mateix em vaig trobar a l'ex-company de feina Fer. Després de trobar-me o veure a Gràcia diversos coneguts (la Maria, l'Albert Zurita, l'Adrià Font, Ismael Gómez...), ara cada cop que vagi a les festes esperaré trobar-m'hi algú...
Ahir va ser el dia de transportar una taula d'escriptori al poble, operació que es va extendre durant 10 hores. Primer vam estar donant voltes buscant el despatx del Claudio, on es trobava el moble, però no va ser res comparat amb el treball d'alta enginyeria que va resultar treure la taula de l'edifici. Quan ja havíem superat l'oficina amb penes i treballs, vam haver de barallar-nos amb una reixa encallada (que havien posat per evitar que banyistes despullats es coléssin a la finca). Després de recórrer a mans expertes per lligar la taula, vam emprendre el camí a Os.
Un cop a Os i amb l'inestimable col·laboració de tothom, hissar el moble per la façana tampoc va ser una operació tan costosa com semblava. Per celebrar la bona consecució de l'obra, un bon arròs a la cassola.
Sopar
Carrer de Rosés
La cantantPer cert, allà mateix em vaig trobar a l'ex-company de feina Fer. Després de trobar-me o veure a Gràcia diversos coneguts (la Maria, l'Albert Zurita, l'Adrià Font, Ismael Gómez...), ara cada cop que vagi a les festes esperaré trobar-m'hi algú...
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
Ahir va ser el dia de transportar una taula d'escriptori al poble, operació que es va extendre durant 10 hores. Primer vam estar donant voltes buscant el despatx del Claudio, on es trobava el moble, però no va ser res comparat amb el treball d'alta enginyeria que va resultar treure la taula de l'edifici. Quan ja havíem superat l'oficina amb penes i treballs, vam haver de barallar-nos amb una reixa encallada (que havien posat per evitar que banyistes despullats es coléssin a la finca). Després de recórrer a mans expertes per lligar la taula, vam emprendre el camí a Os.
Un cop a Os i amb l'inestimable col·laboració de tothom, hissar el moble per la façana tampoc va ser una operació tan costosa com semblava. Per celebrar la bona consecució de l'obra, un bon arròs a la cassola.
dijous, 27 d’agost del 2009
dimecres, 26 d’agost del 2009
Festa major de Sitges
Diumege passat vam assistir a la festa major de Sitges, celebrada en honor a Sant Bartomeu. Com era d'esperar, la ciutat estava atapeïda de gent, ja que al reclam de la festa s'hi sumaven els banyistes i visitants habituals. A la tarda, però, els banyistes es torraven a la platja i passejant pels carrers es podia veure una mostra de les variades colles que participàven a l'event: cap-grossos, diables i timbalers, bastoners, uns de colorins que suposo que deuen ser típics de la ciutat...
Al vespre, una processó recorre el casc antic de la ciutat oferint al públic una mostra de tots els balls populars. Abans dels balls, però, passaren els gegants i capgrossos seguits dels diables.
Diables amb les maces apuntant al cel
Una de les dues feres presents a la processó
Protecció anti-foc: uns bolquers de criatura...Finalment, entre les mostres de balls vam poder veure bastoners i els de colorins portant la imatge del sant i fent estranyes figures.
Bastoners (la colla jove)
Els acolorits (foto d'internet pq em vaig quedar sense bateria)dimarts, 25 d’agost del 2009
Neteja
Es veu que les pantalles d'ordinador també s'han de netejar per dins.
La següent direcció us portarà a un programa automàtic que us ho farà de maravella.
La següent direcció us portarà a un programa automàtic que us ho farà de maravella.
Festa Romana
Arrel de la coneixença dels amics de la Maria, divendres passat vam anar a la festa romana de Torrentbó, a casa de l'Adri. Sembla que la veu havia corregut per tota la contrada, i quan vam arribar al lloc (accessible només després d'unes quantes voltes d'una carretera que s'enfilava a la muntanya propera a Llavaneres) vam veure una vintena de persones ataviades amb túniques i corones de llorer.
Després de les presentacions oportunes i un sopar a base de pizza romana, van començar les proves olímpiques, com les de cercar plàtans amagats pel jardí o les de creuar un fossat d'aigua sense explotar uns globus.
I la festa continuà fins a altes hores de la matinada...
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
L'endemà, xocolata desfeta i melindros.
Després de les presentacions oportunes i un sopar a base de pizza romana, van començar les proves olímpiques, com les de cercar plàtans amagats pel jardí o les de creuar un fossat d'aigua sense explotar uns globus.
I la festa continuà fins a altes hores de la matinada...
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
Subscriure's a:
Missatges (Atom)