divendres, 28 d’agost del 2009

El brau del Bruc

Agafant la carretera N-II cap a Lleida es pot observar el brau del Bruc. Aquesta construcció en forma de toro va ser desplegada arreu d'Espanya per la marca Osborne fins al punt de convertir-se en "element del paisatge", de manera que no es considera un anunci comercial sinó un signe d'identitat espanyol. Davant de les muntanyes de Montserrat, al Bruc, hi ha l'últim d'aquests toros que queda en peu a Catalunya.


Bé, de fet dir que queda en peu no és ben bé cert. Durant els últims anys, el pobre toro n'ha vist de tots colors. Decapitat, tallat per la meitat, pintat de vaca, amb una pell de senyera... ...cada vegada que s'hi passa per davant es pot trobar el toro abatut o reconstruit, sabotejat o reforçat. I això que el seu maneig no és fàcil, considerant que fa 14 metres d'alçada i pesa unes quantes tonelades...

Heus aquí la cronologia dels fets:

__2001

Se li planta una estelada a les banyes. Al desembre, li surt una urticària blanca per tot el cos



__2002

Per sant Jordi, se li pinta una enorme senyera...


...i a l'estiu canvia de sexe. Segons Miquel Carxot,
Durant la matinada del 24 d'agost, l'Escamot dels Vaquers per una Terra Lliure (EVTLL) va transformar el brau del Bruc en la vaca del Bruc.
El tal escamot declara que «El banyut, ara deixondit de la seva condició fatxenda, masclista i espanyola, i, per tant, convertit en una innocent vaca lletera, semblava agrair-ho, malgrat el sempitern posat de perdonavides que no se li pot llevar si no és mitjançant un xerrac. La desafortunada presència del toro, ert com un peixopalo, ja no ofendrà tant la vista de qui s'acosti a les terres del timbaler. Heu de saber, així mateix, que l'EVTLL declara no comprendre el significat que la gent espanyola dóna a aquesta bèstia. Si més no, troba incoherent que l'animal que representa les «virtuts" seculars de llur tarannà rebi sempre la fi, de les seves pròpies mans, en una plaça rodona. Amb tot, no espera pas entendre-ho. »

Finalment, el dia de la Hispanidad (12 d'octubre), el toro és tombat.


__2003

Després de tornar a ser reconstruït, el juny del 2003 parteixen el toro per la meitat. Així s'està durant un temps, amb una mena d'entente cordiale. Entre litigis sobre si és legal o no la publicitat al costat de la carretera, al final el toro serà considerat element del paisatge i es tornarà a reconstruir.


__2005

Durant una tala d'arbres, es descobreix un petit toro a l'Aldea (Baix Ebre). Una setmana després és decapitat.



__2007

El juliol del 2007, el toro del Bruc es reconstrueix (el paio de la foto és d'aquest blog).


A l'agost, el toro torna a anar a terra.


__2008

El maig del 2008, el toro torna a reconstruir-se, amb pilars reforçats.


__2009

El febrer d'aquest any, el brau torna a ser tombat.


Imatge d'ahir, des de la carretera:

2 comentaris:

  1. Bon recopilatori cronològic. Em sorprèn la tossuderia i arrogància d'Osborne (o de qui sigui) en reconstruïr-lo.

    ResponElimina
  2. Si Marti a mi me sorprende muchisimo (no lo reconstruyo Osborne por cierto sino vecinos de Masquefa). Como tambien me sorprende la tozudez y arrogancia de quien sea que lo destruya.
    Siempre me ha parecido un poco de locos que una valla publicitaria de coñac se considere como un simbolo nacional español, no debe pasar en muchos sitios, siempre me ha parecido demencialmente absurdo algo solo comparable a la identificacion del pais vasco entero y de forma oficial (que es todavia peor) con una bandera de un partido politico inventada y sin base eraldica historica ninguna, uno no acaba de entenderos a los nacionalistas (españoles o catalanes), vosotros os entendereis, solo digo que los que tiran esta figura estan tambien contribuyendo en cierto modo a que sea cada vez mas una especie de leyenda, visto desde fuera es una historia bastante peculiar, para hacer un cortometraje.

    ResponElimina