També és diferent el tracte amb el client, que aquí deixen considerablement més al seu aire enlloc de la captació agressiva dels altres. El recinte també disposa d’una petita superfície ocupada per botiguetes de menjar, on les espècies, herbes i olives posen un toc de color als estrets passadissos.
...4 altres curiositats del mercat:
1.- Botiga de caragols a l’engròs.
2.- Llengua de peix
3.- Perfum friki
4.- Compost de figues
___o_O_o______o_O_o______
A la tarda vam agafar un autobús local cap a Beni-Ensar. Aquest poblet es troba literalment a tocar de Melilla, una de les dues ciutats espanyoles al continent remanents del colonialisme a la zona del Rif. Beni-Ensar té una gran platja banyada pel Mediterrà, amb sectors totalment coberts de petxines.
A pocs metres de la platja comença també la llacuna on dóna Nador. Acostant-nos-hi per un caminoi vam descobrir un grup de flamencs (els ocells, no els ballarins). Tornant cap al poble, unes cabres remenaven la brossa cercant quelcom comestible.
Abans de tornar, vam passar per davant de la flamant estació de tren que tot i no disposar d’una gran freqüència de combois, gaudeix d’un bonic edifici.
Per sopar, una harira (una mena d’escudella barrejada) i brotxetes de vedella i pollastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada