Nador 3/3 - Arkmane i Ramadà

Arkmane és un poblet a l'altra banda de la llacuna de Nador, on sembla que els nadius estiuegen de tant en tant. De tota manera sembla que no vam trobar el lloc precís, ja que vam baixar de l'autobús al poble enlloc de les platges, i les citades platges vam ser incapaços de trobar-les. Enlloc d'això vam passar pel mercat local i vam veure més flamencs (els ocells).


En aquest poble també vam veure l'única marquesina de bus de tot el viatge...

...llàstima que a l'hora de la veritat l'autobús parés a vint metres de distància, obviant absolutament la parada...

___o_O_o______o_O_o______

De tornada a Nador, considerant que era l'últim dia complet al Marroc, vam decidir fer el Ramadà com Déu mana (mai més ben dit), tot i que vam passar fugaçment per l'hotel. Fent temps, vam acabar de descobrir la ciutat. Disposa, per exemple, d'una mena de galeries comercials, on s'hi troben muntanyes d'elements (roba, sabates... ...i pneumàtics).

Galeries comercials

També té un elegant ajuntament i un carrer comercial ple de gent.

Cap a les 6, a tothom els entra una pressa irrefrenable per tancar els negocis i córrer a casa o a prendre lloc als bars. En qüestió de minuts, la frenètica activitat dels carrers més transitats desapareix sobtadament deixant els llocs en la buidor més absoluta. Això vam fer també nosaltres. Als bars, els cambrers preparen i reparteixen la harira, una sopa amb fideus, cigrons i pollastre que ofereixen als clients.


Els comensals, al seu torn, observen plàcidament el contingut del bol (fins i tot alguns remenen el contingut desinteressadament). Finalment, cap a les 7 se sent una sirena, moment en el qual tothom sincronitzadament comença el seu àpat.


Cal dir que, si bé la sopa és distribuïda pels cambrers, la part de teca se la porta cadascú. Ignorants com n'érem, nosaltres no portàvem res i vam fer tanta llàstima als veïns que ens van regalar per tres bandes diferents figues, dàtils i iogurt. La beguda que tothom bevia eren sucs i cafè amb llet.