Dos dies després, voltàvem pels voltants de Barcelona buscant una font de jardí. Vam acabar als Encants Vells, una mena de gran extensió de rampoines on et pots trobar les coses més insospitades. Amb un aire una mica decadent, aquesta zona recorda els més cutres mercadillos de poble però situada al mig de la metròpoli catalana. Tot sigui dit de pas, allà compràrem una font de fundició, previ regateix de 20 euros.
Els Encants Vells
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
Dimecres vam anar a la Filmoteca a veure Annie Hall, de Woody Allen. Filmada al 1977, s'endugué els Oscar a la millor pel·lícula, millor director (W.Allen), millor guió (W.Allen i M.Brickman) i millor actriu (Diane Keaton). L'actor-director també estava nominat com a millor actor, però aquest no li van donar.
Personalment, jo la vaig trobar la del més pur estil Woody Allen, amb el seu personatge anant regularment al psicòleg i amb unes quantes neures marca de la casa. Les històries de les fracassades relacions sentimentals ben bé podrien estar inspirades en la seva vida real... tot i que tenint en compte que actualment està casat amb la seva filla, la realitat encara supera la ficció. Després del visionat, vam acabar la nit prenent uns vins a La vinya del Senyor.
La millor del W. Allen per mi. Esta treta del llibre del mateix titol, escrit per ell. (autobiografia del temps que van passar junts la D. Keaton i ell)
ResponElimina