dimarts, 14 de juliol del 2009

Gastronomia catalana a Madrid

All-i-oli


___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Pa amb tomàquet

Madrid, dia 3

Dissabte al vespre vam sopar al barri gay per excelència de Madrid, Chueca, en una taberna totalment autèntica anomenada “El Tigre”. Vermut de barril, cervesa a pressió i sidra varen regar les més variades tapes.


[Nota al viatger: una cervesa “mini” en aquestes latituds significa un got d’1 litre...]

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Diumenge vam anar al Rastro, una mena de mercat de poble al centre de la ciutat. Submergits en una calor sofocant, una multitud desfilava entre calcetes i mitjons a quatre duros, estris de cuina o de llar, música de benzinera de cantants caducs i tot tipus de roba.

El Rastro de Madrid

Després de dinar per Lavapiés (on ningú fa pudor de peus) vam visitar el Caixa Fòrum local. L’edifici té una paret plena de vegetació, i ara mateix a dins s’hi pot veure una exposició d’arquitectura, una del món àrab i una tercera que no recordo :p

A la d’arquitectura vam veure com se suposa que quedarà la remodelada plaça de toros de les Arenes de Barcelona, que ha d’esdevenir un centre comercial espectacular. A la botiga del museu, ens vam fer un parell de fotos :p


Vio-Gogh i Mona-Lluïsa

Per acabar el dia: Retiro, Cibeles i restes egípcies del Templo de Debod.

Madrid, dia 2

La vesprada del divendres vaig retrobar la Violeta i vaig conèixer les seves companyes de feina que també havien assistit a unes sesions de l'American Society of Clinical Oncology, l'ASCO (en català: FÀSTIG). [Nota: cap comentari sobre les sigles; l'agrupació espanyola de telecos és el COIT ... ]

Així doncs, vam anar a sopar plegats prop de la Plaza Mayor, a base de raciones (que vindria a ser un plat d’embotits o fregits, sobretot). Després, una mica de vida nocturna per la Gran Via (on les prostitutes t’agafen pel braç per convèncer-te d'anar amb elles).

Raciones prop de la plaza Mayor

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Dissabte al matí, un altre clàssic dels esmorzars madrilenys: porras. Les “porras” són uns xurros grossos (i segons l’hora del dia ressecs), adequats per sucar al cafè amb llet.

Esmorzar de dissabte

A part de les porras, després de visitar el Palacio Real, l’Ópera i l’església de l’Almudena vam anar a gaudir del veritable protagonista de Madrid. Al costat de l’estació d’Atocha, ens vam asseure en una terrassa i vam dinar... ...un bocata de calamares!


Finalment a la tarda vam passar per l’extens parc del Retiro, on es poden trobar uns bancs perquè la gent gran (se suposa) exerciti les cames aprofitant les estones que hi passa asseguda. A l’hora de la veritat, però, els únics jubilats que hi havia a la zona preferien un mobiliari sense aquest accessori tan útil.

diumenge, 12 de juliol del 2009

divendres, 10 de juliol del 2009

Enveja de Barcelona'92 ?

Parada de metro a Madrid. Estadi OLÍMPIC ?? :D

Madrid, dia 1

A les 2:30 de la matinada del divendres agafava un bus nit, que al cap de mitja hora llarga em deixava a l'Estació del Nord. D'allà, un altre autobús em duia fins l'aeroport de Girona, des d'on em sortia un vol cap a la capital del Imperio a les 6:25. És dur ser pobre i haver de volar amb Ryanair a aquestes hores intempestives :p

Cel entre Barcelona i Madrid
(Madrit pels catalans, Madriz pels madrilenys i Madrí pels andalusos)

L'excusa del viatge ha sigut una conferència en aquesta ciutat a la qual la Violeta ha d'assistir. Divendres el passaré majoritàriament sol, però els tres dies següents ens dedicarem a fer el guiri per aquí.

En fi, no eren ni les 8 del matí i ja em trobava agafant el metro per deixar la maleta a l'hotel.

Lògicament, a la capital del imperio tenen soldats imperials

Un cop alliberat de l'incòmode pes, me n'he anat a esmorzar i a la recerca d'internet. La primera opció ha sigut fàcil: en una taberna plena de pernils i propera a l'hostal m'he demanat un mixto con huevo i un café amb llet.

Esmorzar

Sí, és un biquini amb ou, però si demaneu això en aquesta ciutat us presentaran a l'individu del centre d'aquesta foto:

Al mig, bikini con huevos

___.oOo.______.oOo.______.oOo.______

Total, que un cop amb la planxa plena, he anat a la recerca d'Internet. Com que hom és garrepa de mena, hem cercat pel mapa alguna biblioteca i l'única que hi sortia era la Biblioteca Nacional (a la Plaça de Colom). Sembla ser, però, que aquest edifici nacional no és per tota la nació i a un servidor no l'han deixat entrar. Potser és per aquesta manca de cortesia que en Lluís Vives, a l'entrada del recinte, feia tan mala cara...

Lluís Vives

Plaza de Colón.
Considerant les dimensions dels elements que s'hi troben, potser s'hauria de dir Plaza de la Rojigualda...

Al final, he trobat una biblioteca, on he passat una estoneta d'internet + còmics. A mitja tarda ja no m'aguantava de son i he decidit anar a l'hotel i fer una cosa tan hispànica com la migdiada. Ara espero la Violeta que ja ha acabat les seves ocupacions laborals...

Boxa

Els pirulís de cartells és una cosa curiosa. En les seves circulars parets sovint s'observen cartells anunciant tot tipus d'esdeveniments. Segons com, de tants esdeveniments anunciats el suport es va engreixant, assimilant-se més a una esfera que a un cilindre.

Sovint efímera, aquesta informació està en un format tradicional, que l'era digital no ha aconseguit encara arraconar. Vés a saber, en un futur potser els pirulís es transformaran en grans pantalles circulars on la informació anirà canviant dinàmicament.

Total, que en un d'aquests suports he vist el següent cartell:


Degut a la meva completa ignorància d'aquest "esport" de mastegots, em pregunto què és l'operació que hi ha al costat de cada contrincant. És el màxim càlcul mental que han aconseguit? És el número de polzades que ocupa la foto? És una invitació a l'espectador a resoldre l'operació matemàtica?

Tot sigui dit de pas, sembla ser que l'Evander Hollyfield va mudar-se a Atlanta amb dos anys d'edat. Aquest boxejador jo el coneixia arrel de rebre una mossegada a l'orella per part d'un altre famós boxejador...