Una velleta va anar un dia al Banc portant una bossa plena fins dalt de diners en efectiu.
Davant la finestreta, inisitia que volia parlar única i exclusivament amb el President del Banc per obrir un compte d'estalvis, ja que es tractava de molts diners. Després de discutir una llarga estona, la van portar davant el President del Banc, respectant el concepte de que el client té sempre la raó.
Quan el president del Banc li va preguntar quina era la quantitat que volia ingressar, ella va dir que 165.000,00 € i automàticament va buidar la seva bossa sobre la taula. El President, naturalment, va sentir una gran curiositat per saber d'on hauria tret la velleta tants diners i preguntà:
- Senyora, em sorprèn que porti tants diners a sobre... Com ho ha aconseguit?
La velleta va contestar:
- És simple, faig apostes.
- Apostes? -preguntà el President- quin tipus d'apostes?
- Bé, tot tipus d'apostes. Per exemple, li aposto 25,000.00 € que els seus collons són quadrats!
El President deixà anar una riallada i va dir:
- Aquesta és una aposta estúpida .... Vostè, mai podrà guanyar una aposta d'aquest tipus!
La velleta el desafià.
- Bé, ja li he dit que faig apostes. Està disposat a acceptar la meva aposta?
- Per descomptat -va respondre el President. Aposto 25.000,00 € a que els meus collons no són quadrats.
La velleta va dir:
- D'acord, però com hi ha molts diners en joc, puc venir demà a les 10:00 amb el meu advocat perquè ens serveixi de testimoni?
- Per descomptat -va respondre el President, tenint en compte que s'apostava diners.
Aquella nit el President estava molt nerviós per l'aposta. Passà molta estona mirant les seves pilotes al mirall, d'una banda i de l'altra, un i altre cop. Es va fer un rigorós examen i va quedar absolutament convençut que les seves pilotes no eren quadrades i que guanyaria l'aposta.
L'endemà a les 10:00 en punt, la velleta va aparèixer amb el seu advocat a l'Oficina del President. Va fer les pertinents presentacions i va repetir l'aposta de 25.000,00 € al fet que les pilotes del President són quadrades. El President acceptà novament l'aposta i la velleta li va demanar que es baixés els pantalons per mostrar les seves pilotes.
El President es baixà els seus pantalons i la velleta es va apropar i mirà els testicles detingudament i li va preguntar tímidament si els podia tocar, expressant: tingui vostè en compte que són molts diners i he d'assegurar-me'n.
- Bé d'acord -va dir el President convençut. 25.000,00 € són molts diners i comprenc que en vulgui estar absolutament segura.
La velleta es va apropar al President i va començar a palpar les seves boles. Paral·lelament, el President es va adonar que l'advocat s'estava colpejant de cap contra la paret.
- I ara que li passa al seu advocat? -preguntà el President a la velleta.
- Res -contestà. Només que m'he apostat amb ell 100.000,00 € que avui a les 10:00 del matí tindria els collons del President del Banc a les meves mans.
dilluns, 24 d’agost del 2009
Estrés consumista
Li diagnostiquen una depressió causada per acompanyar la seva nòvia de compres
El jove assegura que no pot veure ni una sola botiga.
Quan anava a un centre comercial, el seu cor s'accelerava, no podia respirar bé i fins i tot, es marejava.font: 20 minutos
diumenge, 23 d’agost del 2009
La cançó del cap de setmana
Dijous a la nit vam anar a sopar un bar on un duo de guitarres tocà diverses cançons. Per guitarra màgica, però, la d'Eric Clapton...
Per altra banda, el cap de setmana passat no vaig posar cançó perquè en tenia una en honor a un sopar amb gent de la UPC que al final no es celebrà...
Per altra banda, el cap de setmana passat no vaig posar cançó perquè en tenia una en honor a un sopar amb gent de la UPC que al final no es celebrà...
dissabte, 22 d’agost del 2009
CaixaForum i Botifarra
CaixaForum és un museu de 5 sales gratuït, finançat per l'entitat bancària que porta el seu nom. Personalment, trobo la mar de bé que les caixes estiguin obligades a dedicar un percentatge dels beneficis a iniciatives socials (com per exemple pagar l'estada al Josep Miquel :p). Si hom no es preocupa d'aquestes coses sempre té l'opció d'anar a un banc, on aquesta legislació no regeix.
Total, que a la falda de Montjuïc hi ha el CaixaFòrum. Recomano visitar la sala 5, que és la més petita i sovint la més paranoica i incomprensible. Actualment hi ha una metàfora del cervell humà, amb les efímeres imatges que emmagatzema. Paranoic.
A les escales del CaixaForum
Aquest cop també vam anar a l'espai educatiu, pensat per nens de més de 5 anys. Com que complíem requisits, vam elaborar la nostra pintura al més pur estil "impressionista".
Cal dir, però, que ens vam veure àmpliament superats pels altres participants, nens i nenes que teníen esposat el seu dibuix a la paret:

Total, que a la falda de Montjuïc hi ha el CaixaFòrum. Recomano visitar la sala 5, que és la més petita i sovint la més paranoica i incomprensible. Actualment hi ha una metàfora del cervell humà, amb les efímeres imatges que emmagatzema. Paranoic.
Aquest cop també vam anar a l'espai educatiu, pensat per nens de més de 5 anys. Com que complíem requisits, vam elaborar la nostra pintura al més pur estil "impressionista".
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
Al vespre, sopar de botifarra als carrers de Gràcia.
Lladres
Hi ha molts tipus de lladres. A part d'aquells que van vestits elegantment, estic segur que rebuscant entre paperassa policial es podria trobar una multitud de casos curiosos.
Fa uns dies, en Martí comentava la notícia d'uns lladres francesos que van entrar a robar en una casa d'uns jubilats americans. Veient que no tenien gaire cosa de valor, van obrir una ampolla de xampany dels hostes i es van posar a xerrar distesament amb els propietaris de la casa.
Per altra banda, de la mateixa manera que hi ha el bomber-piròman, sembla que el lladre-policia també existeix. Al diari ABC sortia el cas d'un agent de la Guardia Civil que, estant de baixa, va decidir anar a atracar una sucursal bancària.
Finalment, al Diari de Tarragona sortia dijous passat la notícia d'un pagès que ha d'anar a judici, acusat d'amenaces contra uns lladres que el volíen robar.
...
ACTUALITZACIÓ:
Contractació d'un grup gitano per evitar robatoris a les obres d'Avinguda de Roma...
Fa uns dies, en Martí comentava la notícia d'uns lladres francesos que van entrar a robar en una casa d'uns jubilats americans. Veient que no tenien gaire cosa de valor, van obrir una ampolla de xampany dels hostes i es van posar a xerrar distesament amb els propietaris de la casa.
Per altra banda, de la mateixa manera que hi ha el bomber-piròman, sembla que el lladre-policia també existeix. Al diari ABC sortia el cas d'un agent de la Guardia Civil que, estant de baixa, va decidir anar a atracar una sucursal bancària.
Finalment, al Diari de Tarragona sortia dijous passat la notícia d'un pagès que ha d'anar a judici, acusat d'amenaces contra uns lladres que el volíen robar.
...
ACTUALITZACIÓ:
Contractació d'un grup gitano per evitar robatoris a les obres d'Avinguda de Roma...
divendres, 21 d’agost del 2009
La notícia de l'Artur
Horta de Sant Joan rep amb estupor turistes de catàstrofeEl municipi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) s’ha convertit aquest agost en destí del turisme de catàstrofes, aquesta tendència que té la capital a la zona zero de Nova York i en què s’han vist immerses altres àrees afectades per desastres naturals o accidents múltiples. El detonant en aquest cas ha estat el foc i, sobretot, la tràgica mort de cinc bombers el 21 de juliol.font: El Periódico de Catalunya.
___.oOo.______.oOo.______.oOo.______
Un dels bombers que va morir a l'incendi era David Duaigües. Amb aquest cognom, voleu dir que aquest noi no estava destinat a fer aquesta feina?
dijous, 20 d’agost del 2009
Operadores de telecos
Doncs sí, amics. Una cosa és l'enginyeria de telecomunicació, on s'expliquen les tècniques, disseny, protocols i fins i tot alguna cosa de legalitat i una altra molt diferent és haver de comunicar-se amb el terrible món de les operadores (diguin-se Teléfonica/Movistar, Orange, Vodafone... ...o Yoigo).

Us poso 3 exemples:
1) canvi de companyia
Poques coses hi ha que facin més ràbia que les suculentes ofertes per canviar de companyia telefònica. A part de les mentides de les ofertes proposades, la inesgotable freqüència amb la que aquesta bona gent truca per una cosa que no t'interessa gens posa dels nervis a qualsevol. Al menys van arreglar el tema automàtic d'aquest tipus de trucada, que abans podies rebre a les 3 o a les 4 de la matinada...
El Sr. Albert, al seu blog, proposa diverses solucions per respondre quan demanen pel sr. X (on X ets tu):
2) Internet
Ahhh, tema molt interessant. Si voleu passar una divertida vetllada, pregunteu un dia l'experiència al Sergi i la Núria. Sembla ser que això de demanar internet és una loteria, de la qual tens poques opcions de que tot et surti bé. I resa perquè així sigui, ja que si has d'enfrontar-te a l'assistència telefònica ja pots anar-te carregant de paciència.
Primer hauràs de passar pel filtre d'un parell o tres de cyborgs (meitat teleoperadores meitat autòmates lobotomitzats) que et faran respondre preguntes estúpides abans de passar-te amb algú que en tingui una mínima idea. Aquest nou individu tampoc et donarà la solució, però al penjar pensaràs que tot ja està arreglat... ...fins que al cap d'uns dies descobreixis la crua realitat. Sense anar més lluny, fa bastants mesos que esperem una migració a Os, de manera que (tot i tenir internet) cada vagada s'ha de marcar el prefix per les trucades si no es vol que caigui a mans de Telefónica.
Sobre el tema de donar-se de baixa no faré cap comentari perquè excediria la mida màxima de text a posar per post...
3) Facturació
Un altre tema molt divertit és la facturació. Personalment ja compto amb dues experiències. La primera és quan Orange em va facturar 5 mesos unes factures a nom d'una persona que no coneixia de res. Després de diverses visites al banc i de diverses trucades al servei de facturació de la companyia, evidentment no en vaig treure cap avanç. No va ser fins que vaig posar una denúncia al banc que vaig recuperar els meus diners (poca cosa, però meus al cap i a la fi...)
L'altra història és recent. A finals de juliol vaig demanar una portabilitat de mòbil a contracte de Yoigo. Vaig anar a The Phone House i ja quan vaig recollir el mòbil els vaig informar que m'havíen passat a prepagament enlloc de contracte. Molt diligents, em van dir que ho arreglaríen i que em trucaríen. Encara espero la trucada. Veient que la botiga no reaccionava, vaig intentar-ho per la via de l'assistència telefònica. Després d'esperes de més d'un quart d'hora vaig seguir el consell que donen a la gravació per als més desesperats: enviar un missatge de text amb el meu problema. El dia següent vaig rebre la resposta: em deien que truqués al número d'atenció al client...
PS: si demanes com desconnectar el contestador a Yoigo, et diuen que "El contestador de Yoigo funciona cómo los contestadores de las otras compañías". Bravo.

Us poso 3 exemples:
1) canvi de companyia
Poques coses hi ha que facin més ràbia que les suculentes ofertes per canviar de companyia telefònica. A part de les mentides de les ofertes proposades, la inesgotable freqüència amb la que aquesta bona gent truca per una cosa que no t'interessa gens posa dels nervis a qualsevol. Al menys van arreglar el tema automàtic d'aquest tipus de trucada, que abans podies rebre a les 3 o a les 4 de la matinada...El Sr. Albert, al seu blog, proposa diverses solucions per respondre quan demanen pel sr. X (on X ets tu):
- El sr. X va morir fa dos dies de sobredosi
- No s'hi pot posar, està en un univers paral·lel
- M'agafes en mig d'una palla
- Crec que m'he enamorat de vostè
- Em cago en sudamerica
- Abans hauríem de conèixer-nos una mica. Digui'm, ¿d'on és vostè?
- Miri, aquí som amish
2) Internet
Ahhh, tema molt interessant. Si voleu passar una divertida vetllada, pregunteu un dia l'experiència al Sergi i la Núria. Sembla ser que això de demanar internet és una loteria, de la qual tens poques opcions de que tot et surti bé. I resa perquè així sigui, ja que si has d'enfrontar-te a l'assistència telefònica ja pots anar-te carregant de paciència.Primer hauràs de passar pel filtre d'un parell o tres de cyborgs (meitat teleoperadores meitat autòmates lobotomitzats) que et faran respondre preguntes estúpides abans de passar-te amb algú que en tingui una mínima idea. Aquest nou individu tampoc et donarà la solució, però al penjar pensaràs que tot ja està arreglat... ...fins que al cap d'uns dies descobreixis la crua realitat. Sense anar més lluny, fa bastants mesos que esperem una migració a Os, de manera que (tot i tenir internet) cada vagada s'ha de marcar el prefix per les trucades si no es vol que caigui a mans de Telefónica.
Sobre el tema de donar-se de baixa no faré cap comentari perquè excediria la mida màxima de text a posar per post...
3) Facturació
Un altre tema molt divertit és la facturació. Personalment ja compto amb dues experiències. La primera és quan Orange em va facturar 5 mesos unes factures a nom d'una persona que no coneixia de res. Després de diverses visites al banc i de diverses trucades al servei de facturació de la companyia, evidentment no en vaig treure cap avanç. No va ser fins que vaig posar una denúncia al banc que vaig recuperar els meus diners (poca cosa, però meus al cap i a la fi...)L'altra història és recent. A finals de juliol vaig demanar una portabilitat de mòbil a contracte de Yoigo. Vaig anar a The Phone House i ja quan vaig recollir el mòbil els vaig informar que m'havíen passat a prepagament enlloc de contracte. Molt diligents, em van dir que ho arreglaríen i que em trucaríen. Encara espero la trucada. Veient que la botiga no reaccionava, vaig intentar-ho per la via de l'assistència telefònica. Després d'esperes de més d'un quart d'hora vaig seguir el consell que donen a la gravació per als més desesperats: enviar un missatge de text amb el meu problema. El dia següent vaig rebre la resposta: em deien que truqués al número d'atenció al client...
PS: si demanes com desconnectar el contestador a Yoigo, et diuen que "El contestador de Yoigo funciona cómo los contestadores de las otras compañías". Bravo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)