Sense Montjuïc, la història de Barcelona hauria estat ben diferent. La muntanya ha subministrat, amb la seva pedra, la carn i els ossos de què és feta una bona part del teixit urbà. I si en algun trist moment ha esdevingut una talaia des d’on controlar la ciutat, avui és, feliçment, un espai consagrat als ciutadans i les ciutadanes, un espai que acull natura, un munt d’instal.lacions esportives i també cultura en gairebé totes les formes possibles. De dia i ara, també, de nit. Per segon any consecutiu, us convidem a fer vostra la muntanya des de la posta de sol, a endinsar-vos a la llum de la lluna en museus que reuneixen esplèndides obres d’art, a fer esport o gaudir de la bona música que, durant aquesta màgica vetllada, esquitxarà els espais principals de Montjuïc.Jordi Hereu Boher
Dissabte a la nit vam pujar a Montjuïc, a fer un cop d'ull a les activitats que s'hi feien fins a les tres de la matinada. Primer vam anar al Poble Espanyol, construït el 1929 per l'Exposició Internacional a base de copiar edificis de diferents punts d'Espanya [+]. Allà, a part de guies que explicàven les coses més diverses (com ara la llegenda de Sant Jordi) i d'un concert amb música dels anys 60, vam veure el taller de vidre:
Després, vam agafar el bus especial de la nit i vam pujar fins l'Estadi Olímpic, on vam visitar el museu olímpic i vam intentar banyar-nos a les Picornell, sense èxit. A l'Estadi Olímpic també hi feien el Rock Revolution, un espectacle de llums i música enllaunada que no tenia gaire cosa de rock. Amb tot això, vam fer venir en Max i els seus cosins, que estan de visita a la ciutat, però els museus ja tancàven i se'n van haver de tornar a casa.
